Mesures per gastar menys benzina
Quants accidents o problemes no hem tingut per un excés de velocitat
Aquest és un tema que sempre m’ha preocupat, especialment quan em disposo a fer un viatge llarg, que sol durar dies i que consumeixo molt més combustible que quan l’utilitzo poc. Són, els meus, uns consells carregats de sentit comú, propis de qui fa anys que condueix i que sempre es queixa que la benzina –encara– és molt cara. Primer de tot hem de mirar que el cotxe estigui en bon estat de circulació: rodes degudament inflades, no carregar-lo excessivament, etcètera. Estem a punt d’iniciar un viatge. Omplim el dipòsit i ens disposem a arrencar el motor. Cal engegar-lo sense prémer l’accelerador, girant la clau de contacte i posant-lo en marxa immediatament, i iniciar la circulació. Posar la primera marxa del vehicle només quan aquest es posi a circular. La primera, la més curta, s’ha de canviar immediatament per la segona i al cap de poc –si les condicions ho permeten– passar a la tercera. El canvi de marxes és important pel que fa al major o menor consum de gasolina i si la carretera –o autopista– és plana cal posar les marxes llargues com més aviat millor. Si és possible anirem amb la més llarga. El motor no pateix i el consum és mínim. Hi ha qui controla les revolucions per minut i quan estan entre 2.000 i 2.500 és quan canvia de marxa. En cas que condueixi un cotxe dièsel cal fer-ho entre 1.500 i 2.000 revolucions per minut. La velocitat mitjana ideal per a llargs recorreguts –sempre que la circulació i el traçat ho permetin– és de 90 quilòmetres per hora. Si la carretera té cert desnivell de pujada adequarem aquesta mitjana perquè el cotxe no pateixi evitant no sols un major consum, sinó que s’escalfi més del compte. La nostra oïda ens indica el so adequat. És de sentit comú. Quan estem davant d’un semàfor en vermell la impaciència ens fa accelerar el cotxe encara que estigui en punt mort. Evitem fer-ho. Estem gastant benzina inútilment. La tranquil·litat sempre és bona consellera. Quants accidents o problemes no hem tingut per un excés de velocitat. Les fortes frenades o prémer a fons l’accelerador fan que el dipòsit es vagi buidant més ràpidament. (Conec un conductor que té ben assimilat que quan prem l’accelerador veu com vessen les monedes de la butxaca. De seguida deixa de fer-ho.) Si la carretera en algun tram fa pendent suau és aconsellable reduir la velocitat aixecant el peu de l’accelerador i deixar que el motor rodi a aquesta velocitat a la qual vostè nota que va sense esforçar-se, suaument. Si el desnivell ho aconsella anirem disminuint la marxa per mantenir l’estabilitat desitjada. No cal dir que a part que el cotxe funcioni adequadament quan el conductor / conductora manifesti un mínim de cansament o somnolència cal fer una parada –quan la circulació ho permeti– encara que siguin pocs minuts. Baixar del cotxe i estirar les cames, beure una mica d’aigua, en una paraula: fer una mica d’exercici per mínim que sigui. Trencar la rutina que t’imposa la circulació és molt recomanable. Un matrimoni amic meu té per costum conduir alternativament ara el marit, ara la muller. O alternant amb altres ocupants. Donar conversa al conductor quan està comandant el vehicle perquè estigui amatent tota l’estona. No distreure’l de manera que es pugui alterar innecessàriament. L’altre dia vaig veure per la tele que feien un test a unes vuit o nou persones –homes i dones– que tenien carnet de conduir referent a senyals ben comuns que ens trobem cada vegada que pugem a un cotxe per conduir-lo. I vaig quedar parat de la mala nota final que van aconseguir en no identificar correctament alguns senyals, com la de prohibit aparcar, o prohibit avançar, i similars. Jo mateix fa anys que em vaig examinar i a vegades tinc dubtes davant de certs senyals que veig a les carreteres o carrers de les ciutats. Hi ha pràctiques i normes, com ara la de mantenir les distàncies de seguretat entre vehicles, que massa sovint veus que no es respecten i que en cas d’una retenció inesperada o una simple distracció poden provocar un ensurt. El sentit comú és el que ens ha de guiar sempre. També a l’hora de conduir i per gastar menys benzina, que –diguin el que diguin– encara és massa cara. No els sembla?