Saetde i terrenys de Concòrdia

L’acord de males intencions signat el 24 de setembre entre el comú d’Encamp i el representant dels socis majoritaris de Saetde diu en el seu pacte tercer, apartat segon “El comú d’Encamp, vista la situació judicial que ha oposat a les parts en relació amb els ter­renys que es defineixen de forma aproximada en el plànol adjunt...”. Aquests terrenys, que la majoria del comú pretén afegir il·legalment, sense concurrència pública, a la concessió de Saetde, corresponen a la quasi totalitat dels que la nostra parròquia va guanyar, com a terreny propi, en la sentència de Concòrdia del 2000 (Pla de les Pedres, Envalira i Port d’Envalira). Tothom coincideix en el fet que l’explotació turística sostenible d’aquesta magnífica zona d’Envalira seria d’una gran aportació per a la parròquia i per al país en general. A tal fi, el consell del comú d’Encamp, en la sessió del 4 de maig del 2005 acordà fixar les condicions essencials per a la concessió del nou domini esquiable a la parròquia. També s’incloïa en la concessió l’explotació del Funicamp. Els límits i condicions de la concessió, així com la definició del giny, estaven esmentats, de forma precisa, en el plec de bases que el comú aprovà. Assabentat el representant dels socis majoritaris de la voluntat del comú d’ampliar el domini esquiable de la parròquia i considerant que els nous terrenys aportats per la corporació –repetim, terrenys de l’exConcòrdia– feien part de la concessió de Saetde, entaulà un plet que, després d’autes, sentències de primera i de segona instància, en el dia d’avui, onze anys més tard, encara no està resolt! L’aportació de terrenys comunals a la concessió avui existent de Saetde està definida pels documents següents: - 1964: contracte entre el comú d’Encamp i el Sr. Francesc Viladomat. - 1966: aprovació del pla Delsol. - 1967: escriptura de constitució de la societat Saetde. - 1968: el Sr. Francesc Viladomat cedeix els drets del contracte del 1964 a Saetde. - 1969: modificació de l’escriptura de constitució de Saetde per tal d’introduir els terrenys del contracte amb el Sr. Francesc Viladomat que esdevé soci majoritari de Saetde. - 1990: ampliació de la concessió vers Els Cortals d’Encamp. (Hem de reconèixer que la majoria d’aquests contractes no estan acompanyats de plànols topogràfics que en limitarien exactament el seu perímetre, però això, com veureu, no altera en res el nostre raonament). Recordem que fins al 1993 (aprovació de la Constitució), els Prínceps tenien la direcció superior dels afers i de les qüestions del Principat. En la pràctica, delegaven bona part dels seus poders als delegats permanents, a qui corresponia l’alta direcció de la política administrativa del país, el poder legislatiu i el poder executiu. Diem això per fer memòria del poder indiscutible que tenien els decrets emanats dels delegats. El 1958, els delegats permanents promulgaren un decret sobre el règim d’administració dels terrenys de Concòrdia de les par­ròquies de Canillo i d’Encamp. Aquest decret posava una fita important al que s’anomenava litigi de la Concòrdia especificant, entre altres: - La creació de la comissió administrativa del terreny de la Concòrdia. - La definició exacta, amb creus gravades sobre pedres cor­responent a la transacció que tingué lloc el 25 de juny del 1962, entre les parròquies de Canillo i d’Encamp. - La qualificació com a propietat indivisa del terreny entre les dues parròquies. - La possibilitat de la cessació d’aquesta indivisió en el cas que una de les parròquies esmentades arribi a establir el seu dret exclusiu de propietat sobre una part d’aquests terrenys: és el que va passar amb la sentència del Tribunal Superior del 2000. El que no entenem, doncs, és com pot pretendre el Sr. Joan Viladomat que el comú d’Encamp, sol i sense el consentiment de la comissió administrativa del ter­reny de Concòrdia, ja hauria aportat a la concessió de Saetde els terrenys del Pla de les Pedres, d’Envalira i del Port d’Envalira (exConcòrdia) en els documents del 1964, 1966, 1968, 1969 i 1990, recordem, terrenys indivisos entre les parròquies de Canillo i d’Encamp? Que el comú no ho va fer perquè no podia ni tenia la intenció de fer-ho; i si per imprudència i desobediència al decret dels delegats permanents ho hagués fet, com entendreu perfectament fóra totalment nul i anul·lable. El que sí que sap el representant dels socis majoritaris és que tant Saetde com Ensisa, per explotar part d’aquests terrenys indivisos, havien de signar els cor­responents contractes, no amb els comuns de Canillo o d’Encamp, sinó amb la comissió administrativa del terreny de Concòrdia, l’única que tenia potestat per fer-ho. Així doncs, com pot gosar afirmar aquest senyor que els ter­renys del Pla de les Pedres, d’Envalira i Port d’Envalira (repetim, exConcòrdia) ja van ser aportats pel comú d’Encamp els anys 1964, 1966, 1968, 1969 i 1990? El que acabem de relatar, una cosa que ens sembla a nosaltres tan evident, és el moll de l’os d’un plet que fa onze anys que dura! Sempre hem sentit a dir que “de pledejar i dormir a fora no se’n pot privar a ningú”, però també es diu que “una justícia massa lenta no és justícia”. Avui encara més, estem convençuts que aquell “acord d’intencions” és pervers i que el comú d’Encamp no pot entrar de cap de les maneres en complicitat amb les elucubracions del Sr. Joan Viladomat en aquest afer. La justícia castiga o recompensa. Nosaltres encara hi volem creure.