Pares inquiets davant la droga

Els pares i les mares es queixen: “Els nois i les noies no tenen por a la policia. Fumen al seu aire. Saben que són menors i, així, no els pot passar res.” La Central, servei de Joventut d’Andorra la Vella, ha organitzat una xerrada col·loqui per als pares i les mares amb el tema que vol apaivagar la seva inquietud: Puc evitar que el meu fill consumeixi drogues? Per il·lustrar el tema i coordinar el debat, La Central ha confiat a la psicòloga Laura Fité la ponència. Una trentena de pares i educadors hem seguit la xerrada. La Laura, psicòloga, ha posat les cartes sobre la taula de cara amunt: 1) Puc evitar que el meu fill consumeixi droga?; 2) Com parlar als fills de la droga?; 3) Quina ha de ser l’actitud del pare i de la mare davant un fill que es droga?; 4) Quins són els factors de risc?; 5) Quins són els protectors?; 6) Quins errors cal evitar?; 7) Com reaccionar? Per als monitors d’AINA, un noi o una noia que du droga a la motxilla, se li treu la targeta vermella. Completo les preguntes de la Laura, psicòloga: la droga és una fugida? De què? Cap a on? L’equip de monitors en parlem partint de la crua realitat. Passem pel Parc Central. Hi ha joves que encenen un petard. No se n’amaguen. Conviden els companys. Alguns fan una xuclada. Altres diuen que no. Un pare em confia que li ha caigut el món a sobre quan la tutora de l’escola els ha advertit que el fill fuma cànnabis. El fill, sense envermellir, s’ha defensat: “No sóc l’únic.” L’estadística de l’any 2000 a França relata que són 7 milions els afectats per la droga, un 11,6 % de la població. Els més enganxats, un 30%, es troben entre les edats compreses entre els 18 i 44 anys. Entre els 16 i 20 anys, són un terç. Drogue Inf services rep cada l’any 600.000 telefonades, la majoria, de mares. Dels joves que consumeixen droga tova, un 4% es passen a la droga dura. La Laura Fité, psicòloga, afirmà durant la xerrada que “un campament d’estiu d’adolescents de 14 a 17 anys és la prevenció més eficaç”. La ministra de Salut i Benestar Social, Cristina Rodriguez, visità les colònies d’AINA. Va compartir el dinar amb els joves monitors, a qui preguntà: què podem fer pel jovent d’Andorra? Vaig saltar sense donar un temps de respir: “Senyora ministra: prevenir.” I, quan ja tenim el problema, en cal parlar. Si els afectats comencen a parlar, escoltem. Tenim mitja partida guanyada. No en podem parlar des d’una pissar­ra apocalíptica. Perdríem la nostra credibilitat. Tampoc no hem de banalitzar el tema. Mèdicament parlant, el cànnabis no és un verí, però sí que és un abrutisseur majeur, afirma Jean Luc Maxence, psicoanalista. Observem els debutants en el món de la droga. Comencen amb la lletania: “M’avorreixo, tinc ansietat, estic decebut, la meva família no és una família, em salto les classes, i què? La vida és una me...” Françoise Dolto en el llibre La causa dels adolescents ens fa comprendre que “aquests adolescents pateixen un profund desarrelament. Les drogues toves no són innocents. La conversa a La Central, servei de Joventut, l’hem continuada amb els monitors dels campaments Caina i Tamarros, que treballen amb els nois i noies de 15 a 17 anys. Hem escrit un breu guió pouat en la ponència de la Laura Fité, psicòloga. 1) Allò que cal dir: –Per què fumes droga?; –Heus ací els risc a què t’exposes i per què no vull que en fumis; –No és una cigarreta que et solucionarà els problemes; –T’estimo, et faig confiança i vull el millor per a tu. 2) Allò que cal fer: escoltar molt, dialogar sense moralitzar, indispensable crear lligams; tenir contacte amb un centre especialitzat. Un terapeuta no s’improvisa. 3) Allò que no cal dir: –Tu ets un drogat!; –No és greu!; la droga no et dóna res (és fals, donar plaer). 4) Allò que cal no fer: no dir res; escorcollar l’habitació per buscar l’herba; crear una baralla o fer-ne un drama. En sortir de la conferència sobre les drogues, entro a casa de la meva Confident. Prego pels pares i per les mares preocupats pels fills en greus dificultats. La Meritxell em somriu: “Jo no penso en la misèria d’aquest món, sinó en la bellesa que ell guarda i sosté.” Amb els valors humans i cristians escombrarem la infelicitat.