Conspiracions

Personalment no crec en les teories de la conspiració. Massa fàcil i molt poc intel·ligent. Sí que crec que sempre hi ha lobbys que cerquen influenciar els governs perquè treballin en funció d’uns interessos determinats, i si no ho aconsegueixen, treballaran perquè aquell govern caigui. Això és tan vell com l’exercici mateix de la política, i hi ha països on precisament els candidats a governar ho són gràcies a l’exercici del lobbisme.

Andorra és una gran terra de lobbys, familiars i empresarials, grups de pressió que cerquen la complicitat d’algun grup polític, al govern o a l’oposició, perquè acabi defensant els seus interessos. Tot i que jo no sóc gens partidari del lobbisme, –prefereixo ments obertes i independents que raonin per elles mateixes– és evident que fer lobby no és conspirar.

La teoria de la conxorxa acompanyada d’un discurs d’exaltació del patriotisme té com a objectiu inculcar la por entre la població. Sovint els líders polítics utilitzen aquests ingredients com a mecanismes d’autodefensa que en societats madures democràticament, avançades intel·lectualment i amb un estat del benestar consolidat tendeixen al fracàs i penetren en el relat col·lectiu de forma poc substancial. No passa el mateix en societats febles democràticament o amb governs dictatorials o excessivament personalistes. Inventar-se conspiracions, enaltir exageradament el patriotisme, exaltar la figura del líder fa que es mantingui la societat en un estat d’alerta constant contra l’enemic –a vegades sense saber ben bé qui és– de tal manera que la població s’inhibeix i que les persones deixin de ser persones.