Estelats

Al capdavall la polèmica de les estelades a la final de la Copa de S.M. el Rei d’Espanya de futbol només era una excusa, tan bona com qualsevol altra, per muntar un pollastre que distragués l’atenció del respectable de l’estat –en minúscula– de l’Estat –en majúscula–. A hores d’ara l’endèmica inoperància del Govern del PP és l’única eina que els queda en la seva fugida endavant. Amb un partit podrit de dalt a baix per la corrupció, de la que no en són depositaris exclusius però n’acaparen la gran majoria d’accions, malgrat facin veure que també son víctimes, no tenen cap altra opció que continuar per aquesta via. Res de nou. Què podem fer avui per distreure el personal? Guaita, diumenge hi ha la final de Copa. Fàcil! Els hi toquem les estelades i ja veuràs quins riures. Tant li fa que la mesura no s’aguanti per enlloc. Ni que les mateixes forces i cossos de seguretat de l’estat encarregats de vetllar per la seguretat de l’esdeveniment vegin pitjor el remei que la malaltia. Ni que el PPC se’n desmarqui... és igual! I si un jutge tomba la mesura perquè “en cap cas ha resultat provat que l’exhibició de l’estelada pugui incitar a la violència o la xenofòbia”, com ha succeït? No passa res. La vicepresidenta del govern es queda sola defensant els seus criteris “tècnics que no polítics” per la fallida prohibició i tots tan feliços. I a la promotora de la iniciativa, Concepción Dancausa, delegada del govern a Madrid si no hi ha cap més remei, se la sacrifica. Si en alguna cosa tenen la mà trencada els hereus del franquisme és a generar màrtirs i sants per la causa. N’hi ha que neixen amb estel i d’altres estelats!