Microrelats
Som únics...
Era un dia preciós. M’estava a Nàrnia entre unicorns i pegasos. Tot era molt normal. El meu germà estava jugant amb la seva navalla, el pare amb el gos, però no amb joguets d’ell sinó amb ell literalment, mentre la meva mare estava cuinant el menú dels diumenges. De primer plat hi havia sopa d'ulls de granotes amb sang de conill, de segon un bol de cucs al seu punt, i de postres uns quants ratolins que teníem al garatge. Som una família molt normal, però no sé per quina raó la gent ens mira malament pel carrer. De cop i volta vaig escoltar un fort soroll. Calleu!
Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que allò... era un somni.