La més dolça

Era una noia dolça, la típica nena de rosa. A mesura que es va fent gran, té els típics problemes d’una adolescent. Fins que comença a tenir pensaments que no són gaire normals, comença a deixar les coses roses per coses negres. De portar samarretes de tirants a portar mànigues llargues. De sortir pel carrer amb les seves amigues a quedar-se sola a casa. Comença a plorar cada nit, a aprimar-se cada cop més. Deixa de passar-se totes les tardes menjant, a no menjar res. De tallar-se les ungles a tallar-se els braços. Fins que pensa que ella pot volar i es tira per la finestra. I no vola. I no pensa res mai més.