Capuccino al Principat

Ja ens hem passat per l’Starbucks, l’establiment de la cadena de cafeteries nord-americana que ens expliquen que segur que ajudarà a fer més gran la microscòpica taca que representa Andorra en el mapamundi. Ho hem fet per curiositat i perquè si la idea era referir-nos a la nova adquisició tocava la visita. Aquí va una humil i telegràfica impressió: ambient modern, concurrència nombrosa, entusiasta joventut a banda i banda de la barra, acurat llibre d’estil i uns preus diríem que americans. La fórmula ja fa anys que té èxit i per tant sembla que tampoc al rovell de l’ou del Principat se’ls ha de resistir la clientela.

Però la cagadeta d’avui no versa únicament d’Starbucks, sinó de quin és l’horitzó cap al qual pertoca mirar sempre que ens proposem ser seduïts per l’atractiva inversió estrangera. Benvingut to­thom, però confiem que l’horitzó no sigui només l’estilosa cafeteria, o la de la franquícia de torn i que el pelotazo estigui per arribar, amb l’anunci d’alguna indústria, d’un centre logístic o d’innovació en el qual els llocs de treball generats s’acabin comptant per dese­nes o més.

Això sí, o els artífexs de la inauguració cafetera tenen grans capacitats de suggestió o l’ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra, James Costos, té una agenda lleugera –deixem la baronessa de banda que és resident–. Esperem que la seva visita hagi servit també per tancar algun cartipàs secret i interessant del qual treure pit més endavant, perquè per acabar tastant un capuccino de marca registrada, d’Starbucks també n’hi ha a la capital espanyola.