Microrelats
No t'oblidarem mai
El 21 de novembre del 2014 estarà per sempre gravat en la meva memòria. Aquell dia quan vaig sortir de l’escola vaig trucar a la meva mare com sempre, però no va respondre. Em va semblar estrany. Vaig intentar-ho moltes vegades i cap resposta. Quan vaig arribar a casa, la meva mare no hi era i el meu pare em va dir que havia marxat a Portugal, perquè la seva tieta havia mort. En aquell moment una tristesa immensa em va envair el cor. Després d’haver après aquesta mala notícia, vaig saber que la meva vida no seria mai més igual. Sabia que una part de mi havia marxat amb ella. Però sempre la tindré en el cor. T’estimo molt tieta!