Colonitzadors

La colonització de l’espai continua endavant. L’Agència aeroespacial nord-americana (NASA) té programes espacials de tota mena i mida. El de Restes Orbitals –US Space Surveillance Network (SNN)– acaba de fer públiques les xifres de deixalles en suspensió orbitant sobre el planeta. Al recompte del mes de març passat teníem voltant per sobre dels nostres caps 17.385 objectes. Són científics i com a tals les seves dades són exactes i comprovades, no aproximacions basades en projeccions i estimacions estadístiques. Que ningú entri en mode pànic pensant en els desastres que podrien succeir si, per una d’aquelles casualitats, la gravetat en fes de les seves. La gran majoria (tampoc els vull marejar amb un bany de xifres) no passen dels 10 centímetres. I com és sabut l’atmosfera, a més de permetre respirar, fa d’escut protector. Tota aquesta fer­ralla, curt i ras, merda, acumulada com a resultat de la car­rera espacial, té tres contribuents destacats, els estats que formaven l’antiga URSS en són els primers, seguits de prop pels EUA i en tercer lloc la Xina. No consta que hi hagi intenció i/o manera de netejar-la a curt o mig termini. Tampoc és urgent. De tota la merda que generem deu ser la que menys pol·lució i contaminació genera. I no la veiem pel nostre voltant, com sí que succeeix amb tota la que generem a la ter­ra i que som incapaços de reciclar per diversos i variadíssims motius (econòmics). Tal com som i funcionem, el primer espavilat que aconsegueixi un sistema barat per posar la nostra merda terrenal, de qualsevol mena, en òrbita, es farà d’or. Mart continua estant molt lluny. I per algun lloc hem de continuar la colonització espacial, no?