Pensar en la gent

Només es podrà valorar si el pla Engega funciona quan en el nou concurs d’ajuts a l’adquisició de vehicles elèctrics o híbrids endollables s’apliqui la nova normativa, és a dir, aquella per la qual solament es podrà adquirir un vehicle per beneficiari i, a més, haurà de romandre un mínim d’un any a nom de qui hagi obtingui l’ajut. Mentrestant, de la bondat del pla se n’hauran aprofitat majoritàriament algunes grans societats comercials, i haurà quedat reduït de forma molt minoritària l’ajut als particulars. El problema no és de l’empresa que, en l’aposta per al canvi del seu parc automobilístic o la revenda posterior, aprofita un paquet de subvencions que atorga el Govern, sinó que una vegada més el problema està en el sistema. No sé si era fàcil deduir per part de qui va idear el pla Engega que això passaria o si en cas que es deduís no se li va donar importància, però el que no és de rebut és que al final del camí qui no en surti beneficiat sigui precisament el particular, aquell a qui teòricament hauria d’anar dirigit el paquet d’ajuts. I si l’experiència constata que hi ha una demanda creixent per part de grups empresarials, no costa res estudiar alternatives, però que no perjudiquin ni perverteixin l’esperit del pla. Molt probablement el que cal a l’hora de desenvolupar determinades polítiques és un canvi de mentalitat. És tan simple com fer les coses pensant en la gent i en el bé comú, en les millores que li suposa per al seu benestar, facilitar-li els processos... Vaja, com crec que hauria de fer tota administració pública. Perquè si no, de plans i de projectes només en quedaran els noms buits del contingut que se li hauria volgut donar.