Diuen les enquestes

Com que per aquí els taronja es troben en època gloriosa i trigarem un temps a gaudir d’eleccions i campanya ens hem de distreure amb les Espanyes. Escoltava l’altre dia el catxondo del Rajoy dient que Catalunya necessita estabilitat per allò que la CUP havia vetat els pressupostos. Ho deia convençut, amb a­quella amnèsia transitòria que permet obviar el que passa al seu Congrés.

I és que en la política hi ha molta supervivència: la que permet canviar de formació i d’ideari sense complexes, la que sap esquivar les dimissions o la que té una lectura positiva fins i tot dins del Titanic. Com les que es fan de les enquestes. Ara n’hi ha hagut una de preelectoral, feta pública coincidint amb l’inici de campanya, que ha situat tothom en el mapa. Podemos puja escons i per tant se sent poderosament esperonat per aconseguir assaltar la Moncloa; als populars els donen la victòria però perden algun escó i tanmateix l’enquesta els esperona a dir que segueixen sent els més millors; una cosa similar els passa a Ciutadans, que també estan per esperonar-se i proclamar el seu paper clau; i els socialistes s’enfonsen en la misèria però no hi ha problema, encara estan més esperonats, per demostrar que les enquestes no sempre són fiables.

Vindran més enquestes: dels partits, dels mitjans, confidencials, externes... I tots s’esforçaran per veure el got mig ple. Però si fem cas del que diuen els sondejos s’aproxima un altre sidral que pot convertir la història en un lamentable bucle. Que algú faci l’esforç de pactar, en honor a la supervivència