Oportunitat de negoci

L’expressió oportunitat de negoci està de moda. Tot és susceptible d’esdevenir mercaderia i generar negoci. L’Església catòlica espa­nyola ja fa temps que ho va veure. Les xifres de la seva darrera memòria, a l’abast de tothom al web www.conferenciaepiscopal.es, en donen fe. No per res la presentació va tenir, i cito mitjans: “La parafernalia de una multinacional y el soporte de un catálogo vistosamente editado” (El País, 09/06/2016). El document amb les dades de l’any 2014 es vanta que les celebracions religioses (la triple B: bodes, banquets i batejos) van moure quasi 5.000 milions d’euros. Per sota, però, del que varen generar les festes com la Setmana Santa –amb Sevilla com a paradigma–. Quasi 10.000 milions d’euros. Per no allargar-ho, curt i ras, tot plegat les activitats vàries del catolicisme espanyol “aporten a l’Estat” 32.000 milions d’euros, el 3,1% del producte interior brut. Les xifres també reflecteixen que ha baixat el nombre de batejos i bodes respecte d’anys anteriors. I malgrat que un dels objectius del document era donar “transparència” a la seva gestió –l’estudi ha estat revisat per KPGM–, brilla per la seva absència qualsevol referència i/o xifra sobre els innombrables béns públics registrats al nom de l’Església. Un procés d’anys i panys que s’ha fet “aprofitant legislació de l’anterior règim, millorada pel govern d’Aznar en benefici seu”; però que l’actual (govern) “acaba de derogar per la seva dubtosa constitucionalitat”. Era una oportunitat de negoci que no es podia desaprofitar. D’ànimes i qüestions espirituals la memòria no en parla gens gaire. Business is business.