Involució

La majoria portem a dins un petit dimoniet que treu el cap de tant en tant. Quan mirem un partit de futbol i deixem anar improperis al rival o a l’àrbitre, o quan des de dins del nostre vehicle esbronquem algun altre conductor amb el que en aquell moment no compartim la interpretació dels codis de trànsit. Acaba sent una mena d’acte reflex i sense molta més lògica que l’alliberament de tensions. Però la majoria fem que tot quedi en no res, en una intimitat relativa. Si l’insult indiscriminat ofèn algú abaixes el to de veu, si li acabes dedicant un aixecament del dit del mig al conductor rival procures que ja us separin una línia contínua i els trajectes respectius i ineludibles. Perquè no busques el cos a cos i quan has comptat fins a tres te’n penedeixes.

Però hi ha una subespècie que raona diferent i camina per la vida amb l’únic i clar objectiu de buscar brega. Per descomptat que el seu comportament és premeditat i segur que no té intenció de deixar cap espai per al penediment. Se senten forts enmig del grup i s’esforcen per donar sentit a allò que no en pot tenir. Per això les grans manifestacions i la rivalitat mal entesa els ajuda a expressar-se. I per això estan en el futbol, però també poden fer acte de presència en un concert de rock, en una manifestació contra l’augment del preu del bitllet del bus o a la cua del supermercat. Els en diuen hooligans, estan sent els protagonistes de les primeres jornades de l’Eurocopa i són un clar exemple que sempre es pot anar cap enrere. A veure si els gols, les celebracions i els colors dels aficionats de veritat els esborren del mapa.