Canvis?

Les declaracions de condol després d’una matança han esdevingut quelcom habitual durant el mandat de Barak Obama, per ser concrets, una vintena de vegades. Aquesta setmana el president dels EUA ha comparegut davant dels mitjans per la cinquantena de víctimes mortals i altres tants ferits de la discoteca Pulse, a Orlando (Florida). Em nego a fer esment de cap altra especificitat mediàtica i social de l’acte criminal comès per Omar Mateen. Per sobre de qualsevol altra consideració argumental aquesta carnisseria és fruit directe del legal, fàcil i irresponsable accés a les armes en la que anomenem primera potència mundial. Un accés protegit fins i tot per la constitució. Diguin el que diguin les opinions expertes, la situació no te comparació amb cap altre país del primer món. L’Organització Brady (www.bradycampaign.org), que lluita per un país més segur i lliure d’armes, ofereix dades aclaparadores. Cada dia disparen a 297 persones, de les que en moren 89. Més de 32.000 assassinats a l’any. Què es pot esperar d’un país de 321 milions d’habitants amb 270 milions d’armes per a ús privat? És a dir, 9 armes per cada 10 habitants. El discurs d’Obama contra aquesta salvatjada ha estat vibrant i ple de sentiment, com era d’esperar en un orador del seu nivell. Torna a haver-hi un debat obert en plena campanya electoral. Quant de temps durarà? Malgrat el moment polític que viu el país dubto que s’aconsegueixi alguna mena de canvi significatiu. La pregunta és: quantes massacres més faran falta perquè les coses canviïn?