La vida moderna

Ha estat una de les fotos més comentades de la setmana. La de fins a set futbolistes de la selecció argentina absorts davant de la pantalla dels seus telèfons mòbils instants després de classificar-se per les semifinals de la Copa Amèrica. I és clar, els la feia un company amb el seu propi aparell. Vaja, que els cracs també són com la resta de mortals, que sortint del llit i posant el primer peu al terra ja estem pendents de si tenim algun whatsapp o si la piulada llançada la nit anterior ha fet fortuna.

Doncs Messi i companyia haurien acabat inquiets si dilluns els hagués tocat jugar a l’Estadi Nacional. Els problemes d’Andorra Telecom els haurien deixat a les fosques, tecnològicament parlant. Si fa uns anys la frase hagués estat “ens hem quedat sense línia” ara pràcticament es pot traduir en un “ens hem quedat sense res”, perquè ja fa temps que la majoria som una mena de ionquis d’Internet, per treball o per plaer. I si no pots accedir al teu correu, si no pots clicar un like o no fructifica la transacció digital arriba el daltabaix i les queixes. Impacients i sense clemència. Amb el grau d’exigència que mereixen les atribucions de la parapública i la factura que ens arriba cada mes a casa. Perquè la gestió i explotació de les telecomunicacions al Principat no sap de competències. I després arriben les disculpes i un pla de xoc que consisteix a descomptar vint euros de rebut que vindrà. Sabem que s’ho poden permetre.

I amb la xarxa reanimada esperarem a indignar-nos pel proper contratemps. Perquè tampoc tot pot ser perfecte en aquesta vida moderna.