Als núvols

Deia Salvador Dalí, que el que comptava a la vida era que parlessin de tu, encara que fos bé. Una premissa que de ben segur té la seva raó de ser quan parlem del negoci de l’espectacle, o fins i tot de la política –que no deixa de ser un espectacle poc glamurós– però que en cap cas no s’aplica als serveis públics. Un problema tècnic a Andorra Telecom va deixar la setmana passada sense Internet a uns 2.000 clients, la majoria dels quals d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. El motiu de les nombroses incidències va ser una dificultat en els treballs de migració de la plataforma que dóna servei a Internet a tot el país. Però no ha estat una incidència aïllada. Darrerament són moltes les avaries, contratemps i rectificacions que la parapública ha de sortir a defensar de cara a una ciutadania que no entén perquè el servei és tan car, les prestacions tan minses i les avaries tan recurrents. No és fàcil. Som una població petita sense interès i sense pes per a una gran empresa de telecomunicacions. Donar tants serveis a tanta poca gent no surt a compte, i els beneficis que en traiem –sobretot del turista que no tanca les dades quan arriba al país– desapareixeran aviat. Tot i que pel cas, tant és, perquè fins ara una bona part d’aquests diners es destinava a cobrir dèficit de l’estat. A hores d’ara, els únics que defensen la feina són els gestors de les xarxes socials de Som Telecom, que capegen el temporal amb la dificultat de no poder oferir solucions més enllà del temut: “hi estem treballant”. Els treballadors de l’empresa i els ciutadans potser mereixem alguna cosa més.