Com declarar la guerra a Andorra?

Fa un any que intento entendre com un mitjà espanyol digital publica notícies dia rere dia (a vegades dues o tres al dia) contra el Govern d’Andorra, polítics d’Andorra, institucions d’Andor­ra, els bancs d’Andorra, el sistema judicial d’Andorra i qualsevol altra informació que sigui susceptible de fer mal a Andorra com a país o a la imatge d’Andor­ra. I al mateix temps aquest mateix mitjà publica més temes relacionats amb BPA (totes en la línia conspiranoica de Petició al Papa i a Hollande perquè ajudin a reestructurar el Govern d’Andor­ra publicada el 9 de maig del 2016) que el Diari d’Andorra, el mitjà que més en publica dins del Principat. Quin interès pot tenir aquest mitjà d’atacar sempre Andorra? No ho entenc.

Buscant informació m’he meravellat de l’interès que desperta el Principat en un mitjà digital espanyol. El digital es pot buscar a la xarxa fins a setembre del 2013. En el seu primer any de vida (fins a setembre del 2014) van publicar notícies on surt la paraula Andorra, però ni una sola notícia sobre el Principat. Si surt el nom és perquè està vinculat a un altre tema. El 90% són del cas Pujol i la resta són atacs contra qualsevol que faci olor a independentista i que de rebot aparegui el nom d’Andorra. No hi ha cap hostilitat contra el país. Ni, fins i tot, contra el sistema financer. Tot el verí té un únic enemic: el nacionalisme català. Tres exemples de titulars teledirigits: ERC i l’ANC, tan culpables de la destrucció sanitària com Mas i Boi Ruiz, Catalunya som tots com Hisenda o Salvem el soldat Pujol.

Aquesta primera anàlisi em mostra que el mitjà és un dels molts digitals que han nascut amb el principal objectiu d’atacar el sobiranisme català per ter­ra, mar i aire. Res de nou sota el sol. I no és un objectiu ni bo ni dolent intrínsecament (tan sols espuri). Perquè també n’hi ha que han nascut només per defensar el procés independentista. És un mitjà, com és norma en la majoria de digitals, que amb la publicitat que inclou és evident que té uns ingressos mot escassos. I força desconegut mediàticament.

No fer cap notícia sobre temes andorrans més enllà de la referència respecte d’on tenien els diners els Pujol és normal. Per al 95% dels seus potencials lectors no té cap sentit tractar temes andorrans. Qui busqui informació en un digital d’aquest tipus busca actualitat espanyola i canya als catalanistes. La realitat del Principat ni els preocupa ni els importa més enllà que es puguin derivar connexions amb sobiranistes.

El passotisme cap a Andorra és del tal magnitud que fins i tot quan esclata l’afer BPA ni s’immuten. El dia que intervenen el banc la notícia és: Andorra intervé el banc que guarda la fortuna dels Pujol. En els primers mesos posteriors a la intervenció de BPA al tema no se li fa el més mínim cas excepte per algun apunt respecte a Banco Madrid, filial espanyola de BPA. Podria cridar l’atenció el fet que el primer article valoratiu del cas BPA en aquest mitjà arriba una setmana després de la intervenció i és per qualificar BPA com a “Banca putrefacta”. Titular antològic del 17 de març del 2015: La Banca Putrefacta deixa en pilotes els Cotino i els Pujol.

I per art de màgia el 13 de juliol del 2015 (quatre mesos després de la intervenció del banc) tot canvia. I de forma brutal. El mitjà es converteix de cop en el principal paladí mediàtic contra la intervenció de BPA i, de pas, contra tot el que es mou al país. És el principal difusor de totes les teories de la conspiració hagudes i per haver. I sense complexos. No li importa que algunes de les afirmacions que faci voregin la vergonya aliena. O que algunes de les informacions resultin inequívocament falses dies després.

Des del juliol del 2015 fins ahir ha publicat unes 260 notícies sobre Andorra. Totes negatives. Hi ha dies que n’ha fet tres o quatre. I des de fa mesos ha decidit que vol el cap de Jordi Cinca sigui com sigui. Segueix la famosa tàctica llenya al mono fins que parli anglès. Si seriosament es pot pensar que una petita part del que han publicat sobre ell és cert, no només hauria de dimitir, li hauria de caure la perpètua. Tràfic de diamants de sang, vincles amb narcotraficants, suborn a policies, pactes amb dictadors africans caníbals, robatori d’or, robatori de diamants, blanqueig, administració deslleial... En un altre article per als annals del periodisme es titulava El ministre de Finances d’Andorra es presenta a Twitter amb una foto de Popeye (03-08-2015). Només li falta ser sospitós d’haver matat la mare de Bambi i JF Kennedy o els dos al mateix temps.

I arribats a aquest punt jo em pregunto (perquè no ho entenc), què va passar el juliol del 2015 perquè un mitjà digital espanyol declarés la guerra a Andorra?