Cotxes i vianants

En el seu dia em van encarregar fer treball de camp, que en diuen. L’encàrrec va consistir a patejar l’avinguda Carlemany, de dalt a baix, d’establiment en establiment, a la recerca d’opinions dels comerciants sobre la idoneïtat que allà no es permetés el pas de vehicles. Era el segon any de Vivand i l’enquesta, no oficial però sí oficiosa i sobretot feta a consciència, em va reflectir un sí a la mesura que vaig reflectir en el consegüent reportatge del Diari. Això sí, les respostes de treballadors, encarregats de botiga i propietaris dels negocis em van servir per constatar el que segurament és una evidència: és impossible la unanimitat perquè és impossible que la mesura afecti tothom igual. Segons on tinguis ubicat el xi­ringuito, segons la teva mida o segons el que venguis o ofereixis et convindrà o no que el cotxe et passi o no per davant. Així que al final de tot el debat podríem concloure que l’interès general, allò que ha de ser beneficiós per a la majoria, ha d’acabar prevalent perquè molts cops ni els polítics són capaços d’acontentar tothom.

Ara, amb certa prudència però amb la intuïció que les coses acabaran funcionant, Andorra la Vella s’apunta a la iniciativa que va impulsar el comú d’Escaldes i projecta zona sense vehicles en un tram de l’avinguda Meritxell. Ho tindrà bastant més fàcil pel precedent que els veïns ho van fer primer, i l’únic que evidencia aquest segon pas és que es pot prescindir del trànsit quan a prop hi ha aparadors. I jo que podré passejar sense estrès per la nova zona; l’enquesta de Meritxell ja la va fer un company