Allunyant l'acord

Començo a tenir seriosos dubtes que aquesta legislatura acabi de forma positiva amb relació a l’acord d’associació amb Europa. El meu escepticisme, ja de per si crònic, creix a mesura que passen els dies i anem veient com s’acumulen les dificultats per fer-lo viable. Dificultats que se situen tant en l’àmbit intern com l’extern. Europa molt probablement té altres prioritats en aquests moments que passen per la gestió del Brexit, un maldecap d’aquells sobrevingut a conseqüència d’unes polítiques europees valorades negativament per una part dels britànics que han esdevingut majoria en un referèndum. Ignoro si això provocarà un alentiment de les negociacions entre Andorra i la Unió Europea, però segur que la decisió del Regne Unit tindrà alguna afectació. A més, els problemes interns augmenten derivats de les disputes polítiques. Al pacte d’Estat que va néixer coix amb l’absència del principal grup de l’oposició, el liberal, fet que ja vaig valorar negativament en el seu moment, s’hi afegeix ara la sortida d’SDP, tot i que per motius ben diferents i amb certa sensació d’aiguabarreig de circumstàncies. L’acord ha quedat reduït a dos colors: el taronja i el vermell. No sé si és una bona carta de presentació davant de les institucions europees. Alhora, el Govern comença a reunir-se amb els agents econòmics i socials per incorporar-los al pacte. Bona notícia, també ho havia reclamat més d’una vegada, però potser arriba tard. No es pot pretendre que patronals i sindicats apedacin el que han malmès els polítics, ja sigui per una mala gestió del tema o per actituds més pròpies de guerres tribals.