Malentesos

No es pot negar que hi dediquen temps i diners (dels contribuents) a negar la major. Ells ho intenten, però la realitat amb la seva tossudesa habitual ho torna tot a lloc. De quina altra manera es pot interpretar el recent nomenament de José Manuel Durão Barroso, expresident de la Comissió Europea i antic primer ministre de Portugal, com a president no executiu (?) de Goldman Sachs? Si no és un exemple fefaent de portes giratòries, què és? Cal recordar el paper d’aquest banc privat en l’actual crisi? I el del Sr. Barroso? Aquesta setmana també hem sabut que la Fiscalia General de l’Estat no veu delicte en les converses que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz va mantenir amb el ja exdirector de l’oficina antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Potser m’estic precipitant a trobar-ho indecent. Potser és que el concepte de delicte d’un servidor i el d’aquesta alta instància judicial no estan en el mateix diccionari. Un malentès més a afegir al llistat de greuges perpetrats contra la ciutadania. Com es pot considerar la campanya “Tots som Leo Messi”. Alto les seques! Esportivament el que convingui i més. Ara, d’això a justificar el frau a hisenda, que és un delicte, n’hi ha un bon tros. També és cert que resulta sospitosament sospitós que d’entre la galàxia de jugadors amb contractes multimilionaris del món mundial, només siguin exhaustivament investigats i exemplarment castigats els de l’FC Barcelona. Potser la junta directiva no té la professionalitat que s’esperaria. Però costa de creure que sigui l’única, vista la fauna que gestiona el món del futbol.