Sobre dues rodes

Els darrers dies han passat rabents sobre dues rodes i han rematat aquest cap de setmana en els diferents quilometratges de l’Ultra Trail. Hem vist els carrers plens de bicis i de colors. Hem patit el desgavell del trànsit, i unes polítiques de mobilitat que han semblat massa improvisades sobre la marxa. Dos dies d’enrenou però que han deixat bon regust de boca. Estem fent una tasca ingent –i cara– per poder posicionar el nom del país en l’àmbit esportiu. S’estan fent accions conjuntes, i encertades que sumen en la mateixa direcció, com tota la feina que es fa des del comú de la Massana amb la BTT o el projecte del centre d’alt rendiment –en espera de veure com es concreta–. Tenim la sort de ser prou atractius per a grans esportistes –i millors persones– com Purito Rodríguez i tots el que l’han seguit a l’aventura andor­rana. Cal un pas més. Cal que també hi hagi un retorn a través dels més petits. L’escola que promou en Purito amb l’Emili Pérez n’és una mostra, però en calen més. Estaria bé buscar de quina manera tot aquest benefici deixa pòsit en la gent d’aquí. Tinc la sensació que finalment amb l’esport hem sabut trobar un (que no l’únic) horitzó vital. Objectiu que totes les institucions i particulars estaria bé que tinguessin present per encarar les seves propostes i formular-les en línia. Per sumar, en comptes de dividir, per multiplicar accions, sense trepitjar-se, per generar sinergies i posar-nos finalment en el mapa pel que som capaços de construir de forma col·lectiva i no de destruir de manera individual. El Tour només és un punt de partida.