la seca, la meca i...
L'homenatge
Diu que al discurs que Melania Trump ha fet a Cleveland hi ha una part calcada del discurs que va fer Michell Obama el 2008 en suport del seu marit, aleshores candidat a president dels EUA; com ho és ara, però del bàndol contrari, el magnat Donald Trump, marit de Melania. Fa uns mesos, quan Donald Trump encara no havia estat escollit candidat, van emetre un reportatge on es demanava a diferents veïns de la ciutat on en aquell moment es votava el candidat que li semblaven una sèrie de frases (algunes de les quals autèntiques bestieses) que el periodista atribuïa a Trump. Quan el ciutadà responia, el periodista li deia que la frase en realitat era de Hitler, i el més curiós del cas és que la revelació de l’autèntica autoria no feia canviar l’opinió inicial de l’enquestat. La qual cosa vindria a demostrar que per aquella banda de l’Atlàntic els preocupa ben poc qui diu què, potser perquè ja s’ensumen que qui guanyi la cursa per a la presidència s’oblidarà del que ha dit tan bon punt traspassi la porta de la Casa Blanca. Per això sobta ara tant enrenou pel plagi atribuït a Melania. A banda que els paràgrafs que diuen que ha copiat, tot i assemblar-se molt, no són idèntics. On Michelle Obama deia que “cal tractar els altres amb respecte, fins i tot si no estàs d’acord amb ells”, Melania s’estalvia la segona frase, la omissió de la qual no deixa de ser ben eloqüent. Si hagués encarregat el discurs a algú d’aquí, que tenim més pràctica en aquests préstecs literaris, li hauria afegit una nota a peu de pàgina dient que el paràgraf era un homenatge a Michelle Obama i Melania hauria quedat com una senyora. Cínica, però senyora al capdavall.