Retrets

Els dubtes que expressava la setmana passada sobre la signatura d’un acord d’associació amb la Unió Europea en aquesta legislatura han estat confirmats pel mateix ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, dient que “no tenim clar que la negociació amb la UE acabi sota el mandat de Toni Martí”. Els arguments fonamentalment es basen en la decisió del Regne Unit de sortir de la UE. Malgrat que hi ha una cerimònia de la confusió respecte al calendari, sembla que al Govern en certa mesura ja li va bé aquest alentiment negociador. D’una banda perquè li dóna un baló d’oxigen i li permet amb temps cercar més consens polític i social; i de l’altra perquè si anem més enllà d’una legislatura amb unes noves eleccions entremig, tant si guanya l’actual grup majoritari o si ho fa un altre grup polític, es pot replantejar el referèndum promès i tirar pel dret amb el text pactat als despatxos de Brussel·les. Donada la importància del tema per al futur del país, s’han de fer tres retrets a l’actual Govern. El primer, no haver sabut afermar un consens polític, malgrat les diferències programàtiques i les estratègies polítiques, entre els quatre grups representats al Consell. No tot és culpa de l’oposició, almenys és compartida. El segon, no haver traslladat des del primer dia el debat a la societat civil, als agents econòmics i socials, més quan ha hagut de buscar la fotografia perquè el pacte d’Estat ha fet aigües. I el tercer, lligat als dos primers: no pots prometre un referèndum si no ets capaç d’implicar en el debat i en les seves resolucions la ciutadania que haurà d’acabar decidint amb el seu vot si vol o no l’acord pactat.