Amb Déu s'hi pot parlar

Quan els deixebles veuen com Jesús prega els sorgeix la pregunta: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles” (Lc 11, 1). La manera de pregar del Senyor captiva els seus deixebles. Perquè en aquest moment Jesús no deuria recitar únicament alguns versets dels salms sinó que la seva pregària era un diàleg intens amb Déu Pare, com així ho ensenyaria seguidament als seus deixebles. Ells copsen un moment de gran intimitat de Jesús, de relació personal amb Déu. Per això els deixebles li fan aquesta petició.

Si ho mirem bé, l’actitud de pregària de Jesús ha començat a ensenyar als deixebles a pregar i, de fet, han iniciat la seva pregària. Demanar-li: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària” és l’inici d’una bona actitud. I em refereixo a l’actitud perquè no es tracta únicament d’aprendre de memòria un text oficial o una fórmula de pregària. Per això trobarem que en altres traduccions del text original els deixebles diuen: “Senyor, ensenya’ns a pregar”, remarcant més tot el que comporta l’actitud d’una persona que prega.

Jesús, a la petició dels deixebles, respon amb les paraules que han esdevingut la pregària per excel·lència dels cristians, la pregària del Parenostre. Però tant el mateix text com els ensenyaments de Jesús sobre la pregària que segueixen al text del Parenostre emfatitzen la manera de pregar. Començar aquesta pregària dient “Pare” ja ens convida a recordar la nostra relació amb Ell, una relació amb un Déu que ens coneix, que es preocupa de nosaltres, a qui no hem de tenir mai por, un Déu amb qui es pot parlar, perquè Déu és un Pare bo i això ens dóna una gran confiança.

I quan Jesús, després d’ensenyar la pregària, demana que la nostra actitud en la pregària ha de ser constant, perseverant, insistent ens posa com a model la relació d’uns amics que s’han d’ajudar, que poden demanar-se un favor en qualsevol moment.

Jesús ens deixa una pregària dient-nos que Déu és un Pare bo i ens demana que ens relacionem amb Ell com a fills estimats. A més, en els seus ensenyaments, ens dóna la imatge d’un Déu amb qui podem tenir amistat, a qui podem explicar-li les nostres vivències, demanar-li i agrair-li també tot el que Ell ens concedeix.

Ara bé, la pregària del Senyor també ens involucra personalment. Quan li demanem que vingui a nosaltres el seu Regne sabem prou bé que nosaltres hem de col·laborar a fer-lo créixer, quan li supliquem que perdoni les nostres culpes també ens comprometem a perdonar els nostres deutors i així podríem anar reflexionant les diferents peticions d’aquesta pregària i adonar-nos de les seves implicacions perquè no desvinculem mai la pregària de la nostra vida.