Déu meu!

El titular era apocalípticament bíblic: “Els republicans exigeixen a Trump el retorn a les polítiques inspirades per Déu”. Malgrat ser una figura omnipresent en la societat nord-americana, present fins i tot en el dòlar, el país de l’oncle Sam ha evolucionat força en posicionaments socials i morals. Però el Partit Republicà, el Grand Old Party (en la seva denominació original) ha decidit tirar pel dret i enrocar-se en posicions ultra conservadores, recollides en el programa del partit. Des de tornar a l’ensenyament de la Bíblia a les escoles, fins a la prohibició de l’avortament i els matrimonis “no naturals”... Trump, el candidat, hi ha afegit la genialitat del mur, de punta a punta, de la frontera amb Mèxic. I també en clau electoral, externa però, ja han iniciat l’assetjament contra la candidata demòcrata, Hillary Clinton, amb el denominat Projecte Ira, que promet una campanya agressivament enverinada i negativa del tot. En altres paraules, una guerra. Això sí, en nom de Déu, passant-se per l’engonal la no violència messiànica de Jesús. També aquesta setmana, en un altre registre, hem tingut més notícies de Déu. Cicinho, exjugador de futbol brasiler ha confessat que durant la seva etapa europea (Madrid, Roma i Sevilla, entre altres) portava una vida desordena. Fumava molt i bevia més. Bevia en excés. Tant i tant que en una ocasió, després de liquidar 18 caipirinhes i 14 cerveses d’una tirada, va veure Jesús! Ell diu que va tenir una experiència mística. Els metges ho anomenen coma etílic. Alguna cosa no acaba d’anar bé quan Déu és l’argument protagonista de dues notícies tan divergents. O potser no ho són tant?