Més memòries

“Per enfrontar-nos a la ignorància i oblit del passat ens cal tenir més memòries”. Manllevo la frase a l’historiador català Josep Maria Solé i Sabaté d’un article que va escriure ja fa cinc anys al diari El Punt Avui amb el títol Ens calen més memòries. És un d’aquells articles que el deses a la carpeta de favorits del navegador i que forma part d’un reguitzell d’escrits desats a l’ordinador de temàtica ben diversa i que mai saps si algun dia tornaràs a llegir-los. La casualitat ha fet que la seva relectura coincidís amb converses que he mantingut en aquests dar­rers dos mesos amb diferents personatges que van tenir molt de protagonisme en la història del país del darrer terç del segle passat. I va reafirmar-me en la convicció que, com més aviat millor, totes aquestes persones i les que van viure la gran transformació d’Andorra del segle XX –transformació a tots els àmbits, no només política, sinó també econòmica, cultural, social...– ens han de deixar el llegat escrit d’allò que van viure i del que van propiciar. Les memòries dels qui en foren protagonistes ens ajudaran a entendre millor la nostra història, la que ha estat construïda des del relat oficial. Conèixer i saber des del record vivencial del perquè de determinades decisions, d’allò que hauria pogut ser i no va ser, o d’allò que al final irremeiablement va acabar sent. Configurar el relat col·lectiu a partir de la visió calidoscòpica que ens dóna l’experiència viscuda per les persones, pels protagonistes de l’època. Cada dia que passa fem una mica més tard en la cursa del temps per recuperar la memòria històrica, indispensable per no caure en l’oblit del passat, tal com ens alerta l’historiador.