'Summer is coming'

Tot l’any que espero que arribin les vacances d’estiu. Aquest any especialment. No només perquè ha estat un curs molt intens i important en la meva vida i necessito un glop d’aire fresc i brisa marina, sinó perquè fa uns mesos vaig llegir el primer dels llibres de Joc de Trons i em vaig prohibir agafar-ne cap altre fins a l’estiu. I això és molt de temps. El problema de les lectores compulsives és que no sabem parar. I la lectura de sis toms seguits és un luxe que no em puc permetre. No mentre intentes conciliar parella, feina, estudis, fills, aficions i vida social –la miqueta que en queda–. Així doncs que em vaig mossegar les ungles quan a l’abril vaig visitar la Massana Còmic i hi vaig trobar Daenerys ressorgint victoriosa d’entre les cendres convertida en mare de dracs, de la mà d’Enrique Corominas. Em vaig haver d’empassar les ganes quan vam saber que Hodor volia dir aguanta la porta, quan encara no sé de quina porta estan parlant. Aquí l’únic que sustenta la porta són les ganes. He hagut de desinstal·lar aplicacions, inhibir-me de converses i fugir d’spoilers ben o mal intencionats. Durant mesos, fins a arribar a aquest moment. Però ja està aquí. La filera, de cinc toms. Perquè tornaré a rellegir el primer, per anar esbudellant els relligats un rere l’altre, sense esma, sense espera, sense nits, i sense dinars per fer. Com han de ser les bones lectures d’estiu. Encara que no deixin gaire espai a la dialèctica ni la metafísica, encara que hi hagi més morts que vius. Encara que ni George R. R. Martin no tingui ni idea de com acabar-la. L’estiu, finalment is coming.