Aturar-se i pensar

Hi ha un temps per a cada cosa, diu l’Eclesiastès, i tots hauríem de saber aprofitar-lo.

El període estival, la mandra que impregnen les temperatures que superen els 30 graus a expenses d’algun ruixat o pedregada de tarda típica de l’estiu pirinenc, convida a pensar. Aquells que tenim el privilegi en aquest país d’aprofitar els mesos de canícula per aturar el temps, que podem devorar una darrera l’altra lectures ajornades al llarg de l’any, que podem trepitjar els múltiples racons de les nostres muntanyes, i que, en definitiva, podem donar-li un valor al temps perdut, aquell que s’escola sense gaire productivitat aparent, ho podem fer lluny del trànsit quotidià, de la laboriositat diària.

És evident que les persones necessitem aquests espais i aquests moments de l’any que ens han de convidar també a la reflexió i l’anàlisi del nostre transitar per la vida. És en aquest context que es dóna la imatge del cap de Govern, i altres membres del seu gabinet, a AINA rodejat dels infants que s’hi estan de colònies, i que ens la podríem agafar com l’indicatiu anual de l’inici de les vacances d’estiu, o l’alentiment, per als qui es dediquen a la cosa pública.

Cada any quan veig aquesta fotografia se’m barregen sentiments contradictoris. D’una banda, el rebuig al populisme més barat; de l’altra, l’esperança que amb la visita a la casa de colònies els nostres governants s’impregnaran una mica, ni que sigui només una mica, de l’esperit d’AINA, que entre el seu ideari hi té el d’educar en valors humans creant la base d’un pensament lliure, crític i ètic. Farien bé, després de la foto i en ple repòs estival, aturar-se i pensar si apliquen aquests valors en la gestió que fan.