La seca, la meca i...
Aparences
El món del futbol és un gran mostrari del que s’entén avui dia per donar i vendre imatge. Els jugadors, vertaderes vedets icòniques planetàries, creen tendències i marquen modes. Tant se val com d’estrafolàries i extravagants puguin arribar a ser. Ans al contrari. Se’ls perdona tot... són futbolistes. Empeltada d’aquest esperit, la Lliga de Futbol Professional Espanyola ha decidit tenir cura de la imatge que apareix en pantalla durant les retransmissions dels partits, aplicant-los un nou reglament. És el que anomenen “percepció audiovisual del partit”. Clàssics, derbis i poca cosa més a banda, les graderies que enfoquen les càmeres de TV durant la lliga estan semibuides o directament buides. Quina diferència –s’exclamen– amb els camps anglesos o alemanys, sempre plens a vessar d’afeccionats animant incansables els seus equips. Quant color i ambient, davant la buidor i fredor hispanes. Solució empescada: ubicar prioritàriament els abonats i públic assistent a les grades que enfoquen les càmeres principals. Quina genialitat! És més fàcil i molt més barat que, per exemple, fer un repartiment més equitatiu dels drets televisius que permetria posar les entrades a preus populars (alemanya). O que tancar el calendari sencer abans de començar la temporada (Anglaterra) sense dependre del dictat setmanal de les TV. O racionalitzant el nombre de partits, aprimant competicions a doble partit com la Copa del King. Però d’això ni parlar-ne. El sentit comú no te cabuda a la lliga de les Estrelles. S’han de guardar les aparences encara que el resultat sigui esperpèntic.