El corredor

Un dels darrers memes que fan fortuna a les xarxes socials és el de relacionar les set primeres feines (remunerades). En el cas d’un servidor, la primera va ser de pastisser, la segona, de professor de repàs de llatí. En cinquè lloc hi ha la de caçador de megàlits. Va ser una experiència extraordinària. Sabíem que a les muntanyes de l’Alt Urgell hi havia un centenar de tombes. Llevat dels exemples més accessibles, la major part només eren coneguts per antics inventaris, com el de mossèn Joan Serra i Vilaró, publicat el 1919. En un temps en què la millor cartografia disponible eren els mapes de l’exèrcit, aconseguits d’estranquis, la redescoberta era complicada. Amb el Xavier Campillo, el meu company de corredisses, ens vam perdre qui sap les vegades. Si no fos per la implicació de la gent dels pobles per on anàvem a demanar informació encara hi seríem. En l’inventari en vam localitzar de nous però també ens en vam deixar alguns. És el cas del dolmen de la Llosa, a Bescaran. Havia estat excavat de qualsevol manera per la mestra gallega del poble i els seus alumnes, que fins i tot van aparèixer en una emissió del programa Misión rescate. Per sort, com cantava el vell Dylan, els temps estan canviant. Des de fa dos anys ha estat objecte d’un parell de campanyes d’excavació fetes com Déu mana. Els resultats de la darrera, dirigida per Gerard Remolins i Sara Ubach, han posat al descobert l’existència d’un corredor obert al túmul que permetia fer múltiples inhumacions. L’enhorabona per la iniciativa i els resultats. Si mai pensen a tornar-lo a posar en funcionament, que m’hi facin un raconet.