Estúpids

“És clar que ens preocupa l’escalfament global, però no vull un parc eòlic al costat de casa”, es queixava la dona que feia de portaveu. La gran majoria dels seus veïns hi va votar en contra, i el parc no es va construir. És un dels testimonis que recull el documental que va emetre La 2 dimarts a hores aptes només per a insomnes. El documental planteja un escenari apocalíptic d’aquí a mig segle: la humanitat està en vies d’extinció i el darrer representant de l’espècie es demana com ha estat possible arribar a aquest final quan ho teníem tot a les mans per haver-ho evitat. La resposta és que els darrers cinquanta anys (que el narrador defineix com l’era de l’estupidesa, frase que dóna títol al documental), hem consumit els recursos naturals de manera irracional i hem ignorat els advertiments quan ens afectaven directament. Aquesta és, de fet, la conclusió més alarmant del documental: per molt que cadascú de nosaltres intenti salvaguardar la seva petita parcel·la de món, no hi ha res a fer si no hi ha un canvi radical de mentalitat a escala global, cosa que, ara com ara, sembla realment impossible, perquè ni tan sols som conscients de com afecta al medi ambient cadascuna de les activitats que fem quotidianament i a les quals no estem disposats a renunciar. A tall d’exemple, el mateix dimarts La Vanguardia publicava que els processos de fabricació i comercialització dels telèfons mòbils generen un dos per cent de les emissions totals de CO2. A aquest pas, ja podem començar a triar un epitafi adient per a la fi del gènere humà, com ara, parafrasejant Groucho Marx: “sorgint del no res hem assolit els cims més alts de l’estupidesa”.