Privacitat

Una de les notícies tecnològiques de la setmana ha posat en guàrdia la comunitat. Facebook, la xarxa de les xarxes, que va comprar WhatsApp per una morterada, es reserva el dret d’usar comercialment la informació que recull el compte de missatgeria que fins ara aparentment estava lliure d’aquestes finalitats. Els experts avisen que als terminals apareixerà la nova condició de forma més o menys emmascarada i si no ets prou hàbil per desfer-te’n removent algunes opcions de l’aplicació hauràs caigut en el parany. Un atac a la intimitat? Un greuge per als usuaris? Qui disposarà a partir d’ara del meu telèfon? Amb quins embolics em trobaré? Els dubtes comencen a envair l’esperit de l’usuari. Dóna voltes a la teoria de la conspiració sense adonar-se que en els temps que corren ja fa dies que això de la privacitat és més que relatiu, que estem fiscalitzats per a tot. Nosaltres som els primers que no ens desenganxem del mòbil ni cinc minuts, els que pengem fotos a discreció amb posats de tota mena al nostre mur, i els que mantenim alguna conversa secreta amb l’amic de torn sense pensar que si allò és personal i intransferible millor seria haver quedat a fer una cerveseta i parlar-ho en veu baixa. A priori tot privat, en petit comitè, però qui sap. Al final sembla que això del face i el whats quedarà en la capacitat que ens enviïn anuncis més certers, o que els nostres contactes es comparteixin amb més facilitat. Res de substancial, com l’existència de la majoria dels mortals. Perquè el secret de la Coca-cola o l’elixir de la joventut eterna no arribaran mai a les xarxes socials.