Gestió

Els desastres naturals no tenen calendari, són això, naturals. Aquesta setmana el centre d’Itàlia ha tremolat diverses vegades i de moment hi ha més de 260 morts i tres centenars llargs ferits. La xifra augmentarà perquè també hi ha molts desapareguts. Fins aquí un impredictible, catastròfic i violent desastre natural més. Successos que generen molt dolor i quina importància mediàtica i solidaria és directament proporcional a la proximitat/llunyania d’on es produeixen. En el que ens ocupa resulta que dos dies després del primer sisme i d’una rèplica important, s’ha obert una investigació judicial per homicidi involuntari. El motiu de l’expedient és el gran nombre d’edificis nous que s’han ensorrat. Edificis de serveis com hospitals, escoles i altres equipaments, fets o restaurats amb normativa antisísmica. Hom diria que és de sentit comú fer les coses assenyadament en una zona amb un llarg historial sísmic, tractant-se d’un país suposadament modern, amb capacitat i mitjans. Aventurar el resultat de la investigació, qui, què, quan i com s’ha actuat i si hi ha hagut negligències serà una tasca feixuga. Tractant-se d’Itàlia, la polèmica està assegurada amb el protagonisme dels clàssics amb més tradició, des de la corrupció fins a la màfia. Mentrestant el comptador de víctimes continuarà creixent. I d’aquí a quatre dies la investigació estarà encallada als llimbs, la partida pressupostària extraordinària per la reconstrucció s’ampliarà el que convingui per apaivagar la ràbia i desesperació dels supervivents i els familiars de les víctimes. El desastre és natural, les conseqüències les gestiona la condició humana i desprenen un tuf a déjà vu que tomba d’esquena.