Ets el que menges (II)

El periple de l’alimentació saludable comença quan decideixes treure quatre coses que gairebé tothom coincideix a afirmar que no són bones per a la salut. Si se supera la pressió social, la sensació de benestar és tan gran que decideixes fer un pas més. Redueixes el consum de carn, deixes de menjar aliments processats i desterres les begudes gasoses. I, si la mare no renega de tu per no voler tastar les mandonguilles amb sípia, trobes que tots aquests canvis són bons. Els nous gurus de l’alimentació et diuen que tot ha de ser bio, i que has de tastar uns superaliments que et salvaran de la desnutrició perquè avui tot el que mengem està adulterat i no alimenta com abans. I et gastes un dineral en un espremedor en fred de sucs –no una liquadora, eh? Es tracta d’extreure l’ànima de la fruita–, i en una nova cassola que ho cou tot com mai s’havia vist abans. I llences les paelles de tefló, que són cancerígenes, i aquella llet de soja que en un principi havies incorporat per eliminar la de vaca, va i resulta que és pitjor que la de vaca perquè refreda el cos, genera moc i és de mal pair, i comences a fixar-te en gent –que fins fa dos mesos hauries dit que era molt rara– com els crudivegans, i els amics no volen saber ja res de tu perquè ets una torracollons, amb això del menjar. Perquè ja no menges carn, i el peix ha de ser petit i salvatge, perquè el de piscifactoria menja pinso i el gran té metalls pesants. I al final acabes menjant només de tàper reescalfat al bany maria, sola en un parc, perquè la teva dieta és molt sana, però la teva vida social és una merda.