'Burquini'

Hi ha regles i regles, prohibicions i prohibicions, i la d’aquest estiu amb el ja famós burquini és lògic que aixequi polseguera i doni titulars. La veritat és que se’m fa estrany veure fotografies d’una dona a la platja amb una peça de bany que li cobreix el cos i el cap. Però igual de xocant em resulta que vingui el policia de torn i l’obligui a destapar-se si vol seguir a la sorra, sota amenaça de multa o vés a saber si una visita al calabós. Em dec sentir així per una qüestió cultural. En els dos casos: perquè tinc assumit que a la platja sol fer calor, la gent hi va perquè li toqui el sol i a llançar-se a l’aigua, i com més lleugera de roba més còmoda; i perquè hauré vist poques vegades a la vida que cridin l’atenció i castiguin una persona que no fa res. I en aquest punt comença el dilema al voltant de les llibertats. La discussió sobre si les dones que vesteixen el burquini ho fan per pròpia elecció o perquè estan condicionades pel seu entorn, que les oprimeix; la discussió sobre si un Estat laic com la França que admiro per moltes coses encerta a interpretar que vestir aquesta peça és manifestar militància religiosa d’una forma ostentosa. Terreny molt complicat tot plegat, però ara mateix jo només sé que veure un burquini a la platja no em perjudica ni m’ataca. I que un tros de roba no pot tenir res a veure amb els atemptats terroristes. Per això celebro que el primer assalt d’aquest debat s’hagi resolt amb la revocació de la mesura per part del Consell d’Estat francès, en una decisió que causa jurisprudència. El primer, perquè amb burquini o sense, hi haurà més situacions així.