Ciència-ficció

Fa uns dies la Comissió Europea va anunciar que imposava una sanció multimilionària a Apple: 13.000 milions d’euros per ajuts fiscals il·legals. És una xifra marejant i inimaginable per a la immensa majoria de nosaltres. Contextualitzant-la, suposa només una quarta part dels beneficis de la marca de la poma mossegada del 2015 i alhora el 6% del PIB d’Irlanda. El problema en si no és la pasta i menys quan és públicament sabut que Apple disposa a caixa de 205.000 milions d’euros (sí, ho ha llegit bé). El problema és que Irlanda té la política fiscal més favorable per a les grans corporacions de tota la UE. I si no que ho preguntin a altres gegants tecnològics com Amazon, Google, Microsoft o Facebook, o d’altres sectors que, casualment, a l’hora de deslocalitzar-se per donar millor servei o tenir millors comunicacions escullen la República d’Irlanda (com la multinacional farmacèutica Grifols, per exemple). Així les coses, Tim Cook, el conseller delegat d’Apple, ha titllat la mesura de “deixalla política”, afegint-hi un polsim de “prejudicis antinord-americans”, no fos cas! El govern irlandès també s’hi oposa i presentarà un recurs per ingerència en assumptes domèstics contra la Comissió, faltaria més. Més enllà del seu PIB, es podrien quedar sense clients. El problema de fons és que el capital, el gran capital, cada vegada més acumulat en grans conglomerats multinacionals, no està disposat que cap organisme, ni Estat, ni fill de veí representi cap mena de trava per als seus interessos. I van camí d’aconseguir-ho. Nosaltres mateixos els ho posem fàcil, ho mesurem tot en termes econòmics. La multa a Apple és ciència-ficció.