No és el mateix...

... privatitzar que externalitzar. Tothom estarà d’acord que un dels objectius de qualsevol administració ha de ser oferir uns serveis públics sota els criteris d’eficiència i d’equitat. Segons quin sigui el tipus de servei públic, però, la gestió es basa més en l’equitat que no pas en l’eficiència, és a dir, l’administració es fa càrrec del dèficit que pot generar perquè està prestant un servei bàsic i universal que cohesiona la societat que administra. Però què passa quan no se’n pot fer càrrec per l’alt cost? Hi ha dues vies, la privatització o l’externalització. Per definir-les, millor citar Joan Segarra: privatitzar vol dir que l’administració es queda amb un paper molt reduït, renunciant a la titularitat i a la implicació en el servei. Amb l’externalització s’opta per cedir la gestió a través de diferents opcions de cooperació publicoprivada, com ara la concertació, el concurs o el contracte, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució. De les declaracions dels cònsols de la capital sobre quin ha de ser el futur de la gestió del Centre de Congressos a ningú se li escapa que hi ha dos objectius. El primer, desfer-se via privatització de la seva gestió, ja que l’anàlisi que fan dels rèdits estan vistos més des de l’òptica neoliberal que no pas dels beneficis que aporta en l’àmbit social, i l’altre, posar la primera pedra perquè l’equipament aculli un casino. En els serveis públics sempre sóc més partidari de l’externalització que no pas de la privatització. I el que considero un gran error és ubicar un casino al cor de la capital. Però això ja és motiu d’un altre article.