No

La setmana passada, després de diferenciar privatització d’externalització i de valorar que la privatització que promouen els cònsols d’Andorra la Vella del Centre de Congressos té com a principal objectiu la futura ubicació d’un casino, em posicionava contrari que un equipament com aquest sigui l’emplaçament d’una sala de joc. Els arguments en la defensa d’ubicar el casino al Centre de Congressos que hem pogut escoltar per part dels cònsols taronges i de l’oposició liberal només estan basats en els beneficis econòmics i no en els costos socials, i en cap moment es valora si aquests darrers acaben sent econòmicament més costosos que els primers. La visió neocon i economicista dels mandataris no té en compte, per exemple, el cost que significaria per a la parròquia el canvi d’ús de l’equipament: passar d’un complex per realitzar-hi congressos, espectacles lúdics i culturals i ser el punt de trobada de moltes activitats de la cultura popular i festivals educatius, a ser un emplaçament de màquines escurabutxaques i foment de la ludopatia. Ni tampoc valora la importància social de la ubicació, al bell mig d’Andorra la Vella, a la plaça del Poble, lloc de pas de gent de totes les edats i punt de trobada de moltes activitats. Si els polítics fossin responsables haurien de fer una proposta d’aquest tipus basant-se en estudis rigorosos per saber si la viabilitat econòmica i financera d’un casino, tal com pregonen, és real; això sí, després de descomptar-hi els costos que genera socialment una instal·lació com aquesta al bell mig del poble. Potser el Centre de Congressos deixaria de perdre diners, però el dèficit seria socialment molt més elevat.