Respecte

Llegia aquesta setmana el cas d’una persona que ha sentit en primera persona el que és la impotència davant l’actuació de la maquinària de l’Estat. I no es tractava de cap situació extraordinària. Res més lluny d’un complot. Parlo d’un ciutadà de 57 anys, enginyer de professió, que davant d’una situació quotidiana que ell considerava injusta, va intervenir. El delicte, falta, o com li vulguin dir, que li ha costat 150 euros de multa, va ser demanar al revisor d’un tren de la línia RG1 de rodalies que fes la seva feina sense maltractar ni faltar al respecte el passatger (d’origen africà) a qui es dirigia de forma altiva, de mala manera. El revisor li va demanar que s’identifiqués i va cridar els mossos d’esquadra, que van obrir l’expedient que ha acabat amb la sanció. A la resolució de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, se li explicava que, segons l’informe de Rodalies Renfe 1: el revisor té autoritat per fer baixar un viatger del tren, i 2: que a ell se’l sancionava per “animar el passatger africà a no abandonar el comboi i a incentivar-lo a desafiar el revisor”. Tant se val que en la seva al·legació hagués presentat el testimoni d’una passatgera, Mercè Zorrilla, confirmant la seva versió. Testimoni per a qui el multat “va ser qui va actuar amb més educació”. Sí, ara Juan Manuel López, el ciutadà-viatger de rodalies, pot iniciar accions contra la sanció que ja ha pagat. El resultat, després d’esmerçar diners i temps i més diners, costa poc d’imaginar. Potser sí que la impunitat del revisor s’ho val. Però la bíblica història de David contra Goliat és l’excepció que confirma la regla. Respecte, per a qui?