Mobilitat

Fins dimecres celebrem la Setmana europea de la mobilitat sostenible i segura. És per això que durant el cap de setmana ens hem sumat als actes reivindicatius i festius que es fan arreu del continent amb una bicicletada popular i els actes de la Jornada de la mobilitat elèctrica que impulsa FEDA. Res a dir de les dues pro­postes, ja que ajuden a crear consciència i a treballar per aquest objectiu comú que és una mobilitat més sostenible, i segura. De fet, crec que avui toca felicitar tant el ministeri de Medi Ambient, i de retruc el centre Andorra Sostenible, com FEDA, per la tasca que desenvolupen. Sí que m’agradaria, però, fer una reflexió. Aquesta mena de setmanes se suposa que ens han de portar a això: a reflexionar. És cert que d’uns anys ençà he vist un canvi. Hi ha més gent que surt a córrer, que es desplaça en bici i que aprofita els trajectes curts per estirar les cames. Bons hàbits que beneficien, no només la mobilitat, sinó també la salut. Però no n’hi ha prou. Continuem tenint una assignatura pendent amb el transport públic. Bitllets cars, abonaments mal publicitats, rutes poc freqüentades, poca puntualitat, conducció temerària per part d’uns (pocs) conductors, carnets incompatibles entre companyies, convivència força millorable entre els usuaris habituals i les hores punta dels alumnes amb carnet de bus lliure... Està bé treballar per la mobilitat. Però per fer-ho cal que tothom miri de posar remei a les deficiències que hi ha a cada sector. I el del transport públic, avui per avui, en té unes quantes. Del transport escolar, millor en parlem un altre dia.