Foteses

Hi ha una empresa holandesa que s’ha empescat com fer carreteres de plàstic. El millor de l’invent és que la matèria primera per construir-les serà el plàstic recuperat del mar. La cosa només té avantatges. Frenar l’ús i abús de l’asfalt i així l’emissió de milers de milions de tones de diòxid de carboni que suposa la seva producció i alliberar els oceans del planeta de milers de milions de tones de plàstic. Un element, el plàstic, indestructible que aboquem al mar a raó de 200 quilos per segon –que és diu molt de pressa–. La iniciativa no és una simple elucubració teòrica per donar peixet als ecologistes i espècies afins. La idea, el producte, es farà servir als carrers de Rotterdam. Per als més escèptics només recordar-los que al Pacífic nord hi ha la Great Pacific Garbage Patch, altrament illa de plàstic, que té la mida de la península ibèrica, amb plàstics submergits fins als 200 metres de fondària. A més de l’anomenat setè continent descobert oficialment l’any 1988, el 2009 es va trobar la taca de l’Atlàntic nord, que malgrat no tenir ni de bon tros les seves dimensions, comparteix el mateix i vergonyant origen. Ves per on, per una vegada i sense que serveixi de precedent, d’un tret podríem solucionar (mot escrit en veu baixa) dos problemes. Sembla massa bo per ser cert. Deixem córrer el temps i d’aquí a uns anys en tornem a parlar. Per amenitzar l’espera una juguesca: creu vostè que, tal com adverteix el fòrum econòmic de Davos, l’any 2050 el pes total dels residus plàstics de l’oceà serà superior al dels peixos a tot el planeta, si no fem res per aturar-ho? Faîtes vos jeux, rien ne va plus!