Big Data pervers

Tot està més que estudiat. El Big Data, la confluència massiva de les nostres dades en el calaix de sastre digital, ofereix als investigadors a sou de les grans multinacionals autèntics retrats robot dels nostres hàbits de consum. Ja no hi ha secrets. Ens hem convertit en un pou de dades que ens descriuen molt més enllà del que ens convé. Ja no n’hi ha prou de dir que mires els reportatges d’animals de la 2 perquè ells saben que no és cert, que et mires els titulars enganyosos dels portals de notícies més sensacionalistes, que retuiteges cadenes absurdes per fer donatius a nens que no existeixen o que t’agrada fer-te el solidari amb quatre likes. Però la cosa va més enllà. Ara Netflix ha descobert que ens enganxem a les sèries a partir del quart capítol, els capitostos de la indústria alimentària saben que determinats menjars ens reconforten per dins mentre ens destrossen les artèries i se n’aprofiten, i Amazon s’entesta a enviar-te suggeriments sobre la base del que has comprat abans, com si no poguessis triar altres coses. Avui, la subversió no passa per revoltar-se contra el sistema sinó per desconcertar-lo. Comprar a ASOS unes vambes llampants només per despistar –quan sempre has comprat vestits jaqueta de color gris–. Encarregar un manual de jardineria a Amazon, quan ells estan convençuts que només t’interessa la novel·la negra. Penjar les fotos del dinar dels altres, perquè no sigui cas que es creguin que continues sent vegana, i així anar fent. Alguns en diuen consum de guerrilla. Altres, la desesperació amarga de qui sap que està atrapat en una jungla de dades.