Colom

Mai no agrairem prou la imaginació que despleguen algunes persones per fer-nos més entretinguda l’estada en aquest món. Persones com ara les que conformen el grup municipal de la CUP a Barcelona, que, pel que es veu, avorrides ja de tants romanços d’uns i altres per sortir de la interinitat governativa a Espanya, i un cop decidit que faran confiança a Puigdemont (sense especificar, però, si serà una confiança perdurable o mutant), s’han empescat una campanya per demanar que es retiri el monument a Colom que hi ha a la capital catalana perquè, diuen, és un símbol del genocidi dels pobles indígenes americans. A mi, la veritat, i amb tot el respecte pels indis massacrats, em sembla un argument una mica pobre, i fins i tot més aviat estaria per reivindicar encara més la gesta colombina només per haver propiciat que ara puguem gaudir d’una delícia gastronòmica com el pa amb tomàquet. A més, si es tracta de cercar colonitzadors genocides, en trobaríem una bona colla a cadascun dels països que es van abraonar sobre el continent americà a veure què en podien treure; i si, ja posats, volem eliminar de la via pública tot vestigi de qualsevol personatge històric amb les mans tacades de sang, o amb un passat si més no qüestionable des del punt de vista dels drets humans, tal com els entenem avui (tot i ignorar-los majoritàriament a la pràctica), al noranta per cent de les places i carrers haurem de substituir els noms per números, com fan a Nova York. De moment, però, l’alcaldessa Colau diu que el monument seguirà al seu lloc; però si mai no heu pujat al mirador que hi ha sota l’estàtua, aprofiteu per anar-hi com abans millor, per si de cas.