Consumits

Fa poc llegia un article de l’escriptor i periodista Enric Vila en el qual hi deixava anar aquesta frase: “La dinàmica política fa que la culpa dels problemes la tinguin sempre els altres, en un sistema democràtic. Això polaritza les posicions i desconnecta els ciutadans del sentit tràgic de la vida”. L’article en qüestió es titulava La democràcia consumida i el va publicar a El Nacional.cat. Vila argumenta que la llibertat de què disposem ha d’anar acompanyada d’una acceptació del fracàs ja que ens serveix de motor per al creixement. Però els que manen no estan disposats a fer-ho perquè se senten culpables i insegurs del seu poder, cosa que amaguen darrere de discursos “xarons i cofoïstes”. El moment que estem vivint trasllada aquesta asseveració d’Enric Vila al màxim exponent ja que ens trobem davant una profunda crisi del sistema. L’afer BPA i les seves múltiples ramificacions, el desgavell a tributs per l’IRPF, la incapacitat per cercar consensos en temes com la sanitat i l’acord amb Europa, o el quasi nul impacte de la inversió estrangera, només maquillat gràcies a la tímida recuperació d’afluència de visitants, en són alguns exemples, als quals caldria afegir alguns projectes que demostren que molts dels nostres governants no han après la lliçó de la crisi econòmica que vivim des del 2008. Tot plegat porta com a conseqüència una creixent desconfiança ciutadana amb els poders. Necessitem aturar-nos i agafar distància i, lluny de dinàmiques partidistes i de rèdits electorals, reflexionar per repensar-nos de nou. Segurament és que fa massa temps que no repensem el país que volem, i potser així deixarem de consumir-nos.