Un dia qualsevol

Li demanava a l’Alba, la compa-nya de fatigues que tinc davant a la redacció i la que domina en tot això de la cultureta, si podrem veure en alguna sala del Principat Spain in a Day (Espanya en un dia), una pel·lícula/documental que parteix d’un projecte original de Ridley Scott i que ha estat encapçalat per Isabel Coixet, dos noms més que identificables del cinema actual. La idea és tan senzilla com estimulant, i la veritat és que em ve de gust veure’n el resultat –cinemes Illa Carlemany, a veure què es pot fer–. Es va demanar a qui volgués prendre part en l’experiment que gravés i enviés imatges de la seva quotidianitat en un dia tan qualsevol com el 24 d’octubre del 2015. I amb més de 22.000 vídeos fets per amateurs, Coixet i el seu equip n’han fet la selecció i han anat encadellant peces d’un gran trencaclosques per acabar-li, imagino, trobant un arrodoniment i ensenyar una Espanya anònima.

Penso en un dia qualsevol, en aquesta divisió de la nostra vida a la qual solem parar poca atenció. Per allà passen desapercebuts un cafè al bar de sota de casa, el camí cap a la feina, l’espera a la sortida de l’escola o l’hora del sopar. I espero que els minuts que duri la cinta em permetin reconèixer alguns d’aquests moments que identifiquem com a prescindibles a la vegada que m’ajudin a trobar-los quelcom. Perquè hi ha més dies qualssevol que dies especials, i després del dimarts ve el dimecres, però si ahir tot plegat va ser una caca i avui la cosa ha anat una mica millor i et deixa una guspira per recordar, la gent normal ja tenim al sac una petita victòria.