Hipòcrites

M’indigna la mala baba i la mesquinesa d’aquells que aprofiten qualsevol excusa per escarnir els altres, fent bo el lema del Dr. Rabanal que diu que a la jungla no cal córrer més que el lleó, sinó ser més ràpid que les altres zebres. El cas dels assessoraments de la consellera demòcrata Meritxell Mateu té –al meu parer– una lectura parcial i terriblement hipòcrita. Crec que una llei sobre incompatibilitats i transparència és absolutament prioritària, però mentre això no arriba, cal recordar que avui és legal per a tots els consellers en actiu fer altres tasques per a l’empresa privada, als quals se’ls suposa la capacitat de discernir entre el que els convé i el que els interessa. Meritxell Mateu, per llei, pot fer assessoraments a qui vulgui, de la mateixa manera que altres consellers a ple temps, ara i abans, han estat desenvolupant altres tasques fora de les hores de feina. Que la paguessin amb diners d’un lloc o un altre no és cosa seva, i si no estaven declarats, caldrà veure a qui corresponia fer-ho i assumir responsabilitats si pertoquen. El problema és el rerefons. De fins a quin punt tenim grans empresaris en aquest país que se n’orgulleixen de tenir caps de Govern, ministres o consellers a sou defensant els seus interessos particulars. El problema és la separació de funcions i la responsabilitat que ha d’assumir qualsevol professional, sigui de l’àmbit que sigui quan entra en política. El problema és el pes que tenen determinats lobbys en la confecció de les lleis. Però de tot això no se’n parla, no fos cas que els que més criden haguessin de tancar la boca.