La mala fe

Per fi s’han signat els comptes del 2015 a Sant Julià de Lòria i s’ha aprovat el pressupost del 2016 sense fer cap actuació de cara a la fiscalia, perquè, segons paraules del cònsol major de la parròquia, “no es va actuar amb mala fe”. Mala fe significa “la consciència d’haver obtingut quelcom de manera il·lícita”. Personalment, no sé com valorar els comentaris del Tribunal de Comptes respecte als comptes comunals del 2012, 2013 i 2014. L’anàlisi dels comptes del 2015 encara no la sabem. Entenc doncs que l’actual cònsol no vol saber res dels anys anteriors. Mala fe significa també “la convicció d’haver adquirit el domini, la possessió o avantatge sobre una cosa”. En aquest cas, la utilització indeguda (pàgina 35 de l’informe del Tribunal de Comptes del 2013) de les targetes de crèdit per part dels dos mandataris anteriors sí que la considero un acte de mala fe. Entenc també que l’actual cònsol no vol analitzar els comptes i els informes del tribunal dels anys anteriors al 2015. I d’aquest any ens parla d’una “gestió desencertada, poc acurada”. Com veig que tots aquests anys anteriors de gestió desencertada passaran al bagul dels records, haurem d’esperar, doncs, l’informe del Tribunal de Comptes del 2015 per comprovar si hi ha hagut o no mala fe. I evidentment esperar també que algú actuï d’ofici o que el tribunal faci quelcom més que un informe renyant els que han actuat de mala fe. Mentrestant, però, els que no hem tingut cap mala fe i els que sí que n’han tingut pagarem tots un 30% més en concepte d’higiene i enllumenat.