Referèndums

Després de tant de temps fent bullir l’olla, frontera avall, que un referèndum és la màxima expressió de la voluntat sobirana del poble i la forma més diàfana de democràcia directa inventada fins al present, costa pair els resultats de les consultes celebrades el cap de setmana passat a Hongria i a Colòmbia. A Hongria es demanava a la població si estava d’acord o no amb les quotes de la Unió Europea per acollir els refugiats que esperen a les portes del continent que algú els doni l’oportunitat de refer les seves vides. El resultat s’ha considerat no vàlid perquè el nombre de votants no ha arribat a la meitat del cens, però, tot i així, del quaranta i escaig per cent que va votar, la pràctica totalitat va dir que no a les quotes, que és el mateix que dir que no vol saber res de la sort que puguin córrer els refugiats. A Colòmbia, el resultat encara ha estat més descoratjador. La qüestió sotmesa a referèndum era l’acord de pau amb la guerrilla després de cinquanta anys d’enfrontament armat, i el resultat també ha estat que la majoria (encara que per un marge mínim) ha dit que no. No conec el text de l’acord, però costa d’entendre que ningú prefereixi continuar un conflicte que ha sembrat de morts el país abans que donar una oportunitat a la pau, tot i el ressentiment que cadascú pugui tenir pel dolor sofert tots aquests anys. Per acabar d’atiar el foc, els sectors més totalitaristes d’arreu s’han afanyat a aprofitar aquests resultats per afirmar, com ja s’ha dit en alguns mitjans, que hi ha qüestions que no es poden sotmetre a referèndum. Admetreu-ho, malgrat tot, seria el primer pas per anorrear qualsevol forma de veritable democràcia.