Abelles

L’any 1977, E. F. Schumacher, intel·lectual i economista (1911-1977) va publicar El petit és bell. L’obra, que va tenir una gran repercussió en el seu moment, ha quedat parcialment desfasada. Però només parcialment, perquè Schumacher va ser clarivident detectant i alertant contra l’axioma del PIB o PNB (producte interior brut i producte nacional brut) com a millor indicador de progrés per a un país i els seus ciutadans: “Una petita minoria d’economistes ha començat a preguntar-se fins on pot arribar el ‘creixement’, atès que el creixement infinit dins d’un medi ambient finit és òbviament impossible.” La preocupació pel medi ambient i el futur del planeta en general era una entelèquia fantasiosa en aquells moments. Si hi ha un axioma irrefutable en el paràgraf transcrit, és la darrera frase. Pur sentit comú. Però tots sabem que aquest és el menys comú dels sentits. Tant se val, la realitat s’ha anat imposant i ja no n’hi ha prou d’amagar el cap sota terra, tot i que hi ha qui continua negant la major, ni que sigui per cosí interposat. Als EUA, les abelles han fet saltar l’alarma (Natural 5/10/2016) fins al punt que n’han inclòs set espècies en la llista de les que estan en perill d’extinció. Resulta que les parentes de Maia són molt més importants del que ens pensem per a la nostra espècie, perquè pol·linitzen. Els insectes pol·linitzadors suposen al voltant del 10% del valor econòmic de la producció agrícola mundial i tenen una contribució encara molt més elevada en la nutrició humana. Un avís més que ens diu que ho estem fent com el cul. Per variar!